La Baldufa

30

2010-05-11T16:56:00.001-07:00

Els 30 han arribat... Com és tradició a Woodstock, vam fer una festeta per celebrar-ho...

Viatge a Mèxic

2010-05-11T16:30:00.001-07:00

Mare meva, quant de temps que feia que no escrivia... I can't catch up! El viatge a Mèxic va ser del 26 de març al 5 d'abril... Després de passar tant de temps en aquest poble perdut d'Estats Units, on la gent tan rarament surt a passejar, on han de tancar les botigues de la plaça perquè no venen res, em va sorprendre veure que a Mèxic la gent viu al carrer, a tothora les places són plenes a vessar, a les ciutats grans hi ha espectacles de balls tradicionals dia sí dia també i els mercats de menjar i artesania són magnífics... Una passada, em va agradar molt...

La pobra iguana drogada es feia fotos amb tothom. Em feia mitja pena, però al final jo també me'n vaig voler fer una.

La catedral de Guanajuato, una de les més boniques que he vist.

Dinar a Morelia...

Músics a Morelia.

St. Patrick a Chicago

2010-03-16T21:06:00.000-07:00

Com a molts altres llocs, hi ha molta gent que celebra St. Patrick a Chicago. Tots vestits de verd, amb trèvols i barrets amunt i avall... Fins i tot el riu pinten de verd. Un paio s'hi va ficar a nedar i ja veus a la poli tot darrere amb barca a pescar-lo... mai més ben dit.

Qui no té cap ha de tenir cames

2010-03-07T07:29:00.000-08:00

L'altre dia em vaig quedar sense benzina al cotxe a les 7:00 del matí, quan anava a treballar. Ja sé que el comptador de la benzina no funciona i normalment el que faig és posar el comptador de km a 0 cada cop que poso benzina i quan arribo a 225-250 milles el torno a emplenar. El que no comptava era que els dies que engego el cotxe 10 min abans de marxar de casa per a que s'escalfi, també gasta benzina, però no corre milles. Així que l'altre dia, a 210 milles, va dir prou i se'm va parar, a la pitjor hora, a més. Aha! -vaig dir-, posaré la benzina que tinc al pot d'emergència (1 galó o 3,8 litres) que porto al maleter i llestos! Jo tota orgullosa d'anar preparada amb el galonet que m'havia comprat temps enrere per si em passava això... I se'm va quedar la cara congelada (més del que ja l'hi tenia) quan vaig veure que el pot era gairebé buit, de l'última vegada que això m'havia passat... Aleshores vaig pensar, doncs bé, aniré corrents a la benzinera més propera, emplenaré el galonet, tornaré corrents a emplenar el dipòsit i arribaré a l'escola mitja hora tard. Not a big deal... Així que vaig començar a córrer i el primer cotxe que va passar, suposo que preguntant-se què feia una tocada del bolet com jo corrent a 20º F (-5ºC) a les 7:15 del matí amb un pot vermell a la mà, em va carregar a la seva furgoneta, em va portar a buscar la benzina i altre cop al cotxe amb el galonet ple. I és que en coses així, he trobat ja molts americans disposats a ajudar sense que ni tan sols els ho demanis...

El perquè de tot plegat

2010-03-06T17:41:00.000-08:00

Tot i que ja sabia que als Estats Units hi ha molta més gent obesa que al nostre país, al principi de ser aquí em va sobtar veure tant de personal de grans dimensions, però després ja m'hi vaig acostumar. A més, em vaig adonar que aquí la gent no té complexes, cosa que em sembla fantàstic: sense posar-nos a parlar de la moda en general (aquest és un altre tema interessant), una dona obesa va amb minifaldilla sense cap tipus de mania.

Bé, el cas és que entre el que veus als supermercats i als restaurants i el que veus a l'escola (i això sense entrar en els fast-food), és fàcil entendre per què hi ha tanta gent grassa. Perquè us en feu una idea, aquesta és la foto d'un típic menú escolar. El pitjor, però, no és el menjar (si diuen que el menú del districte on treballo encara és dels més sans... fixeu-vos que hi ha una mica de blat de moro, pinya en almívar i llet). El pitjor és que els nens tenen 20 minuts per agafar el menjar de la cafeteria, menjar-se'l, recollir i fer la fila abans no arribi el seu mestre a buscar-los. El primer nen que agafa el menjar és el que té més sort, ja que potser té 15 minuts per menjar. L'últim de la cua, pobret, pot arribar a tenir menys de 10 minuts... I ja us podeu imaginar la rapidesa amb què mengen els nens. Aquests són els hàbits alimentaris que adquireixen des de ben petits, pobrets.

Una altra cosa són els aniversaris. Quan jo era petita, pel meu aniversari solia portar caramels a l'escola i donar-ne un o dos a cada nen. Aquí els nens quan fan anys porten "cupcakes", una mena d'empastifada d'algun color cridaner amb una cosa que s'assembla a una magdalena a sota... La bomba atòmica per l'estómac!

Trineuejant al parc

2010-01-18T20:36:00.000-08:00

Fa uns dies vaig anar a baixar amb trineu amb la família de Madrid. Els nens s'ho passaven teta, i jo també! Havia nevat molt tot just feia dos dies i la neu encara estava molt tova...

Imatges hivernals

2010-01-12T22:07:00.001-08:00

Fa fred, però és realment bonic veure el poble emblanquinat.

Eren les 6:30 del matí. Eh quanta feina que havia fet ja? Tan de bo la resta del dia continués amb aquest ritme tan productiu. Meeeeehhhh!

Visca el Nadal i l'estalvi d'energia!

De por

2009-11-25T20:48:00.000-08:00

La meva càmera es va morir ofegada en un mojito la nit de Halloween (lliçó: no anar mai més amb una beguda alcohòlica en una mà i una càmera a l'altra), però per sort vaig poder recuperar les fotos de les cases, que em feien molta il·lusió. Em continua semblant impressionant la decoració que posen en alguns jardins per Halloween... Com deuen tenir les cases per dins? I ara, per Nadal, tres quarts del mateix... Si ja sabem que Amèrica és consumisme... però és realment exagerat. La festa va ser prou divertida -llàstima de l'accident de la càmera, però tret d'això, vaig ballar molt i m'ho vaig passar bé!

Entre fantasmes i zombies.

La bona i la mala consciència donant-me consells... Qualsevol se'n refia d'aquests...

La tardor

2009-11-07T09:49:00.001-08:00

Una cosa que m'agrada molt de ser aquí és veure el pas de les estacions amb tanta intensitat. El poble és ple d'arbres i a la tardor és maco veure com les fulles van canviant de color i van caient fins deixar els arbres despullats. Aquesta foto no és del poble, és d'un parc natural on vaig anar fa un parell de setmanes, però em va semblar un paisatge molt xulo, encara que a la foto no es veu igual. Només m'hi faltaven les castanyes!!

Casament a Tennessee

2009-10-18T20:28:00.000-07:00

El que més em va sorprendre de Tennessee va ser l'aspecte de l'oest que tenia. Homes vestits de cowboys, botigues, ranxos, molts quilòmetres sense gaire res més que grans extensions de cultius... Era com a les pel·lícules, però de veritat!

El casament va ser típicament americà (com havia de ser, si no?). Era a casa dels pares de la núvia i van muntar dues carpes al jardí: una per la cerimònia i una pel banquet. El banquet era un bufet lliure (i van portar pernil serrà i formatge manxec, no sabeu com ens vam posar ;-)... Un parell de coses que em van fer gràcia és que en comptes de tirar arròs als núvis, se'ls tirava bombolles de sabó amb una maquineta d'aquelles com les que tenen els nens, i durant el banquet, per demanar que els nuvis es fessin un petó es feia tocar una campaneta que hi havia a cada taula!

Festa llatina a la plaça...

2009-09-26T21:07:00.000-07:00

...i menjant blat de moro! Que n'és de bo!!

Amish Country

2009-09-26T20:23:00.000-07:00

Ja fa unes tres setmanes que vaig anar al nord d'Indiana (un dels estats que limiten amb Illinois) a veure els Amish, amb en David. Jo fins fa poc no sabia qui eren, els Amish, però m'ho van explicar i em va fer gràcia anar fins allà per veure'n. Els Amish són gent que provenen d'una branca del Cristianisme que si no m'equivoco va sorgir cap al segle XVI a Suïssa després de la Reforma (de Luter?) i que per les seves creences religioses rebutgen l'ús de la tecnologia, per tant, van amb carros estirats per cavalls com els de la foto (no tenen cotxes) i a les cases no tenen ni electricitat ni telèfon per cable (tot i que tenen generadors elèctrics...) i sembla que el motiu és perquè creuen que la tecnologia interfereix amb la vida familiar i de la seva comunitat. Van vestits més o menys tots iguals amb roba molt senzilla (uns vestits força identificatius) per no cridar l'atenció entre els membres de la comunitat. Sembla que és "il·legal" exhibir trets que puguin marcar diferències entre ells. No es deixen ni fer fotos! Podria semblar que presumeixen d'alguna cosa... Vam veure un poble i un mercat on convivien la gent Amish amb la gent...no sé com dir-ho, que no ho és i com són els seus negocis (granges, botigues de menjar artesà, etc.) i vam parlar amb alguns d'ells. No sé, és curiós que puguin viure tan immersos en la seva comunitat no-tecnològica i estar envoltats de gent que no sabria viure sense les màquines.

Woodstock Square

2009-09-05T19:31:00.000-07:00

Ara que encara fa bon temps, a la plaça de Woodstock fan cada dimarts i cada dissabte un mercat de productes naturals, fruita i verdura cultivats a les granges de la zona, galetes artesanals, etc. Els dissabtes m'agrada força anar-hi a fer un volt!

Aquest edifici és l'Opera House, l'edifici més emblemàtic de Woodstock.

Casa de tatuatges

2009-09-05T19:29:00.000-07:00

Algú es faria un tatuage aquí?

La tos i els esternuts

2009-08-29T06:25:00.000-07:00

En aquests temps de grip porcina i altres infeccions comunes ens hem de protegir dels possibles virus que corren pel nostre voltant i tractar de no infectar altres persones si en tenim algun. Us heu parat a pensar alguna vegada quina és la millor manera de tossir i esternudar per evitar contagis? Aquest vídeo també ens l'han fet veure i em va semblar força divertit!

http://www.youtube.com/watch?v=jDpMLCve6iE

Escalfant motors...

2009-08-26T04:10:00.001-07:00

Ahir va ser un altre dia de meetings... El primer, va ser a l'institut més nou de Woodstock, Woodstock North High School i era el primer cop que jo hi entrava. Vaig quedar bastant impressionada per com de gran és allò i com de modernes són les instal·lacions que tenen (el van construir just abans de la crisi i el van estrenar l'any passat)... I és al costat de casa!!! Us imagineu treballar allà?? El cas és que allà s'hi va fer el que es podria dir la cerimònia d'inauguració del curs, amb tot el personal del districte, des dels més alts càrrecs fins al personal de transports, menjadors, finances, etc. i tots els mestres, òbviament. Després d'un esmorzar a la cafeteria, on la gent es retrobava i la feia petar una estona, la superintendenta va començar donant el reconeixement a tots els col·lectius (el tema del reconeixement és molt comú, sempre!!) i va procedir a parlar del pressupost... S'han hagut d'estrènyer el cinturó aquest any, perquè l'estat d'Illinois no els ha donat tots els diners que esperaven. Però això no és un inconvenient, sinó, com tot, un repte!! Tot seguit una altra persona ens va fer una breu però divertida exposició sobre la salut i finalment es van lliurar els regals en reconeixement de les persones que han treballat al districte 15, 20, 25, 30 i 35 anys.

El dia va continuar amb formació i més reunions i no vaig tenir gaire temps de preparar la meva classe, però em vaig quedar a l'escola fins quarts de 8... Ara sí que començo a notar el cansament.

A més, com que som així de compromesos, de les 8:30 a les 10:00 pm ens vam reunir uns quants mestres de Dual Language a casa d'en Pablo, de manera informal, per compartir idees i activitats que farem els primers dies d'escola... Déu n'hi do, no??

6:23 del matí, me'n vaig a la dutxa... :-)

Back to school!

2009-08-24T21:18:00.000-07:00

Després d'un estiu força tranquil i relaxant a caseta meva, torno a ser a Woodstock, a punt de començar el curs 2009-2010 a Olson Elementary. Avui, el primer dia de reunions, ens han bombardejat amb tot de novetats, procediments, responsabilitats i esdeveniments, i per trencar un monòleg del qual no era difícil distreure's, la directora ens ha fet ballar i tot.

El primer dia sempre és emocionant i ple d'entusiasme i d'il·lusions per al nou curs, per això m'agrada començar de nou cada any... Tot i que hagi estat un dia de reunions i de pensar com serà la meva classe aquest any (i començar-ho a materialitzar, que dijous hem d'estar a punt!), ni he acabat cansada ni estressada... Ja hi haurà prou altres dies per a això!

Ens han tornat a posar aquest vídeo (com l'any passat) per començar-nos a inspirar:

http://www.212movie.com/

Excursió a Galena!

2009-05-28T20:06:00.001-07:00

S'acosta final de curs i estic ben enfeinada, però com és d'esperar, corregir exàmens a les deu de la nit no em ve de gust, així que ho deixarem tot per última hora, per no perdre la costum... M'estimo més recordar com m'ho vaig passar de bé diumenge passat amb les canoes pels rius Galena i Mississipi :-). Més de dues hores de remar, al final estàvem tan cansats que ja ni avançàvem, però ens va fer un temps esplèndid i el paisatge era preciós. Més d'un se'n va anar a l'aigua, però afortunada o desafortunadament no vaig ser jo :-)

Diumenges primaverals

2009-04-26T18:14:00.001-07:00

Per fi es comença a notar el bon temps al nord d'Illinois! Pensava que no arribaria mai! Quan fa bon dia, és molt agradable passejar pels carrers de Chicago, així que els últims caps de setmana vam baixar a passar-hi el dia. També hi ha dies com avui, que ha plogut amb molta ràbia, però també està bé descansar!

Aquesta és una vista de l'skyline des de Lincoln Park, on hi ha el zoo.

Aquí, estem a punt d'anar a sopar al "Rainforest café" un restaurant ambientat a la la jungla que és una passada, sobretot per la canalla. Vam menjar prou bé i em vaig prendre un còctel boníssim! Yummi!!

Viatge a Guatemala

2009-04-05T10:02:00.001-07:00

La setmana passada vaig tenir les vacances de Spring Break i vaig anar de viatge amb uns amics a Guatemala. Érem 5 i vam llogar un 4x4 per fer una ruta pel país. Va ser un viatge molt emocionant, ple d'aventures i de risc, però ens ho vam passar molt bé! Moltes coses de Guatemala em van impressionar, i no només els paisatges i els monuments, sinó també la vida al carrer, la bondat de la gent i el valor de les coses en un país on la majoria de la població viu en la pobresa.

Antigua

Cerro de la Cruz, Antigua

Llac Atitlán

Volcans al llac Atitlán

Piscines naturals de Semuc Champey, aquí ens vam banyar :-)

Semuc Champey

Punta d'una piràmide maia enimg de la selva de Tikal

Ruïnes de Copán, Honduras

Vídeo del volcà Pacaya en erupció

Un llac glaçat i cobert de neu

2009-01-21T17:41:00.002-08:00

a Lake Geneva, Wisconsin. I jo, saltant per veure si el gel es trencava!! Els cotxes hi pugen al damunt i hi ha pescadors d'aquells que fan un forat al glaç per pescar! Aquest cap de setmana passat va ser el més fred de l'hivern... I, ostres, quina fred! El dijous i el divendres ens van tancar les escoles per por que els nens no agafessin hipotèrmia mentre esperaven l'autobús... Ara bé, nosaltres, a passeig :-)

I'd mark with the Sunshine

2009-01-16T16:48:00.000-08:00

by Kalli Dakos

If I were a teacher,
I wouldn't mark in red,
because red reminds me
of blood that
oozes out of cuts,
and fire engines that
rush to fight blazes
so hot you could
die in them,
and STOP signs that
warn you of danger.

If I were a teacher
I'd mark in yellow-
for corn muffins,
mustard on a fat hot dog,
gardens of dandelions,
and sunbeams that
dance on daffodils.

If I were a teacher,
I'd throw out my STOP pen,
and I'd mark with
the sunshine itself!
To give light to an A,
Warmth to a C,
and hope to an F.

M'hi sobra el vers de la mostassa en un hot dog, però la resta m'ha semblat bonic.

Per Nadal, cada ovella al seu corral...

2009-01-09T15:40:00.000-08:00

Doncs sí, el Nadal el vaig passar a caseta, i evidentment, tots molt contents...! I els vespres i les nits, ens els vam passar llaurant camps, sembrant cereals i fent tanques i estables pels nostres animalons... que divertit! Ara trobo a faltar l'Agricola!!!

Per Cap d'Any, la festa va ser a Garrigàs, a Can Figueras, on fan escamarlans al forn, carn a la brasa i tota mena d'aperitius! Bon preu i entreteniment assegurat!! Bon any nou a tothom!!!

Arriba la neu a casa

2008-12-10T20:35:00.000-08:00

Aquesta és la casa on visc amb la Roxana i en Richi. Aquest és l'aspecte que tenia dissabte passat, després de nevar tota la nit. Encara que no ho sembli, la casa està envoltada d'un jardí. Els matins em porta feina treure la neu del carrer amb la pala i rascar el cotxe, però reconec que m'ho passo teta trepitjant la neu... :-)

San Francisco

2008-11-14T14:48:00.000-08:00

El cap de setmana passat vam tenir 4 dies de festa i vaig aprofitar per anar amb uns amics a San Francisco!! Em va encantar!! És una ciutat molt bonica, molta gent diu que és excepcional. Plena de pujades i baixades (sí, em vaig posar en forma...), no és la típica ciutat americana, té un encant especial. Vam llogar unes bicicletes per creuar el Golden Gate i no puc explicar amb paraules com n'és de bonic... A més, mentre tornàvem amb el ferry vam enganxar la posta de sol... Ohhhhhhhh!!!

Halloween a Woodstock

2008-11-02T20:52:00.001-08:00

Aquest cap de setmana hem celebrat Halloween. El divendres hi havia molta vida a Woodstock... A la tarda, tota la canalla disfressada anava passant per les cases a fer el "Trick or Treat", a demanar llaminadures, vaja... I quins cistells més plens que duien!! La decoració de Halloween a algunes cases i jardins és impressionant... Quina por!! Les fotos són de la festa on vam anar a la nit... La que va d'egípcia és la Roxana, la meva companya de casa!

Un gran dia de calor

2008-10-23T17:29:00.000-07:00

Vam aprofitar l'últim dia de calor per fer un picnic tots plegats al parc de Woodstock. Vam gaudir de l'agradable companyia d'en David (que com podeu veure és un gran fotògraf) i de la no tan agradable companyia d'un regiment d'abelles que es volien menjar els nostres entrepans... Ens ho vam passar molt bé, sobretot jo rodolant per terra i espantant els ànecs, però d'això no hi ha fotos... :-)

Una altre invent curiós de la Wired Nextfest

2008-10-23T17:25:00.000-07:00

Aquesta és una altra foto que vaig fer a la WiredNextFest. no vaig acabar d'entendre si es tractava d'una màquina de tallar gespa o d'una collonada per entretenir a la gent, però la veritat és que feia gràcia...

Mireu la bola!!

2008-10-13T20:40:00.000-07:00

El cap de setmana passat vam anar a la WiredNextFest, una mena de fira d'invents d'última generació. Una de les coses que hi havia era un joc de relax, que consistia en relaxar-se el màxim possible. Amb una banda lligada al cap, qui estava més relaxat feia moure la bola en la direcció contrària de la taula, i guanyava qui aconseguia fer arribar la bola a l'extrem oposat, és a dir, el guanyador era qui estava més relaxat. L'Edgard i jo vam jugar-hi... Va ser un duel ben renyit... A veure si endevineu qui va guanyar!!

Vista des del Hancock Building

2008-10-13T20:19:00.000-07:00

Foto de la vista impressionant que es pot veure des del pis 96 del Hancock Building.

Els figuerencs a Chicago!

2008-10-13T11:50:00.000-07:00

Ja fa més d'una setmana que van arribar els figuerencs a Chicago: l'Edgard, en Carles, la Cris i en Joan! Estan tan o més sopresos que jo els primers dies aquí i no paren de repetir "ens porten anys d'avantatge"... Més d'un ja es quedaria :-) Els tenim a tots aprofitant les gangues tecnològiques i menjant com uns marranets... però ens ho estem passant molt bé!

Un dissabte qualsevol...

2008-09-21T20:15:00.000-07:00

La colla de mestres i amics hispànics de Woodstock ens vam trobar dissabte per passar el dia junts. Després d'un bon dinar de hot dogs vam cremar les calories jugant a matar... Això de treballar amb nens encomana l'entusiasme per tornar als jocs d'infància...:-)

En plena feina...

2008-09-12T17:59:00.000-07:00

Ja fa dues setmanes que hem començat el curs a Olson Elementary School. Nens de 7 i 8 anys aprenen a llegir i escriure en castellà i a sumar i restar amb Miss Cervera, aquestes criatures tenen pipí i els fa mal tot cada dos per tres, però al capdavall són una monada. Fa gràcia veure com s'ho passen bé fent-li la guitza a una oruga al pati o com t'ensenyen les seves sabates noves.

Per cert, aquesta és la meva classe... Hi passo tantes hores que em fa il·lusió que la vegeu...

Motoritzada!!

2008-08-27T17:12:00.000-07:00

En aquest lloc on visc pràcticament no hi ha transport públic... i com que d'espai els en sobra, viuen ben amples i qualsevol cosa és lluny per anar-hi a peu... per això és mooooolt difícil moure's sense cotxe... així que la setmana passada em vaig comprar aquest cotxet... Què us sembla? Em queda bé, oi??? :-)

És de segona mà i per ara va com la seda... Que no em falli, sisplau!!!

Gratacels

2008-08-22T16:31:00.001-07:00

El centre de Chicago, ple de gratacels, és molt bonic. En aquesta foto, l’Alberto, en Pedro i jo som davant de la Sears Tower, la torre més alta dels Estats Units.

Quins nachos!

2008-08-22T16:21:00.000-07:00

A Woodstock i els voltants hi ha molts mexicans, per això molts bars i restaurants ofereixen menjar mexicà. El primer dia vaig demanar uns nachos... i em van posar una ració de gegant... sort que era només un “appetizer”...

El supermercat

2008-08-22T16:06:00.000-07:00

Anar al supermercat és tota una experiència... Hi ha tot el que us pugueu imaginar i molt més... i en quantitats industrials. Algunes de les coses que m'han sorprès són l'oli d'oliva en esprai i la varietat de formatge ratllat...

Tot això és formatge ratllat... Faré unes delícies de pasta per llepar-se els dits!!

Primeres impressions dels Estats Units

2008-08-22T15:55:00.000-07:00

Ja fa més d'una setmaneta que sóc a Woodstock i no he parat de sorprendre’m. Tot i que tenia una idea de com són els Estats Units, veure-ho amb els meus ulls no és el mateix: distàncies llargues, grans superfícies, cadenes comercials, menjar ràpid, gratacels... Oi que tots n’hem sentit a parlar? És així, però realment impressiona, i és ple de petites curiositats que a mi em fan quedar encara més embadalida. Us ho aniré explicant!