Qui no té cap ha de tenir cames

L'altre dia em vaig quedar sense benzina al cotxe a les 7:00 del matí, quan anava a treballar. Ja sé que el comptador de la benzina no funciona i normalment el que faig és posar el comptador de km a 0 cada cop que poso benzina i quan arribo a 225-250 milles el torno a emplenar. El que no comptava era que els dies que engego el cotxe 10 min abans de marxar de casa per a que s'escalfi, també gasta benzina, però no corre milles. Així que l'altre dia, a 210 milles, va dir prou i se'm va parar, a la pitjor hora, a més. Aha! -vaig dir-, posaré la benzina que tinc al pot d'emergència (1 galó o 3,8 litres) que porto al maleter i llestos! Jo tota orgullosa d'anar preparada amb el galonet que m'havia comprat temps enrere per si em passava això... I se'm va quedar la cara congelada (més del que ja l'hi tenia) quan vaig veure que el pot era gairebé buit, de l'última vegada que això m'havia passat... Aleshores vaig pensar, doncs bé, aniré corrents a la benzinera més propera, emplenaré el galonet, tornaré corrents a emplenar el dipòsit i arribaré a l'escola mitja hora tard. Not a big deal... Així que vaig començar a córrer i el primer cotxe que va passar, suposo que preguntant-se què feia una tocada del bolet com jo corrent a 20º F (-5ºC) a les 7:15 del matí amb un pot vermell a la mà, em va carregar a la seva furgoneta, em va portar a buscar la benzina i altre cop al cotxe amb el galonet ple. I és que en coses així, he trobat ja molts americans disposats a ajudar sense que ni tan sols els ho demanis...