De por

La meva càmera es va morir ofegada en un mojito la nit de Halloween (lliçó: no anar mai més amb una beguda alcohòlica en una mà i una càmera a l'altra), però per sort vaig poder recuperar les fotos de les cases, que em feien molta il·lusió. Em continua semblant impressionant la decoració que posen en alguns jardins per Halloween... Com deuen tenir les cases per dins? I ara, per Nadal, tres quarts del mateix... Si ja sabem que Amèrica és consumisme... però és realment exagerat. La festa va ser prou divertida -llàstima de l'accident de la càmera, però tret d'això, vaig ballar molt i m'ho vaig passar bé!




Entre fantasmes i zombies.

La bona i la mala consciència donant-me consells... Qualsevol se'n refia d'aquests...

La tardor

Una cosa que m'agrada molt de ser aquí és veure el pas de les estacions amb tanta intensitat. El poble és ple d'arbres i a la tardor és maco veure com les fulles van canviant de color i van caient fins deixar els arbres despullats. Aquesta foto no és del poble, és d'un parc natural on vaig anar fa un parell de setmanes, però em va semblar un paisatge molt xulo, encara que a la foto no es veu igual. Només m'hi faltaven les castanyes!!

Casament a Tennessee

El que més em va sorprendre de Tennessee va ser l'aspecte de l'oest que tenia. Homes vestits de cowboys, botigues, ranxos, molts quilòmetres sense gaire res més que grans extensions de cultius... Era com a les pel·lícules, però de veritat!

El casament va ser típicament americà (com havia de ser, si no?). Era a casa dels pares de la núvia i van muntar dues carpes al jardí: una per la cerimònia i una pel banquet. El banquet era un bufet lliure (i van portar pernil serrà i formatge manxec, no sabeu com ens vam posar ;-)... Un parell de coses que em van fer gràcia és que en comptes de tirar arròs als núvis, se'ls tirava bombolles de sabó amb una maquineta d'aquelles com les que tenen els nens, i durant el banquet, per demanar que els nuvis es fessin un petó es feia tocar una campaneta que hi havia a cada taula!

Festa llatina a la plaça...

...i menjant blat de moro! Que n'és de bo!!

Amish Country

Ja fa unes tres setmanes que vaig anar al nord d'Indiana (un dels estats que limiten amb Illinois) a veure els Amish, amb en David. Jo fins fa poc no sabia qui eren, els Amish, però m'ho van explicar i em va fer gràcia anar fins allà per veure'n. Els Amish són gent que provenen d'una branca del Cristianisme que si no m'equivoco va sorgir cap al segle XVI a Suïssa després de la Reforma (de Luter?) i que per les seves creences religioses rebutgen l'ús de la tecnologia, per tant, van amb carros estirats per cavalls com els de la foto (no tenen cotxes) i a les cases no tenen ni electricitat ni telèfon per cable (tot i que tenen generadors elèctrics...) i sembla que el motiu és perquè creuen que la tecnologia interfereix amb la vida familiar i de la seva comunitat. Van vestits més o menys tots iguals amb roba molt senzilla (uns vestits força identificatius) per no cridar l'atenció entre els membres de la comunitat. Sembla que és "il·legal" exhibir trets que puguin marcar diferències entre ells. No es deixen ni fer fotos! Podria semblar que presumeixen d'alguna cosa... Vam veure un poble i un mercat on convivien la gent Amish amb la gent...no sé com dir-ho, que no ho és i com són els seus negocis (granges, botigues de menjar artesà, etc.) i vam parlar amb alguns d'ells. No sé, és curiós que puguin viure tan immersos en la seva comunitat no-tecnològica i estar envoltats de gent que no sabria viure sense les màquines.

Woodstock Square

Ara que encara fa bon temps, a la plaça de Woodstock fan cada dimarts i cada dissabte un mercat de productes naturals, fruita i verdura cultivats a les granges de la zona, galetes artesanals, etc. Els dissabtes m'agrada força anar-hi a fer un volt!



Aquest edifici és l'Opera House, l'edifici més emblemàtic de Woodstock.

Casa de tatuatges

Algú es faria un tatuage aquí?

La tos i els esternuts

En aquests temps de grip porcina i altres infeccions comunes ens hem de protegir dels possibles virus que corren pel nostre voltant i tractar de no infectar altres persones si en tenim algun. Us heu parat a pensar alguna vegada quina és la millor manera de tossir i esternudar per evitar contagis? Aquest vídeo també ens l'han fet veure i em va semblar força divertit!

http://www.youtube.com/watch?v=jDpMLCve6iE

Escalfant motors...

Ahir va ser un altre dia de meetings... El primer, va ser a l'institut més nou de Woodstock, Woodstock North High School i era el primer cop que jo hi entrava. Vaig quedar bastant impressionada per com de gran és allò i com de modernes són les instal·lacions que tenen (el van construir just abans de la crisi i el van estrenar l'any passat)... I és al costat de casa!!! Us imagineu treballar allà?? El cas és que allà s'hi va fer el que es podria dir la cerimònia d'inauguració del curs, amb tot el personal del districte, des dels més alts càrrecs fins al personal de transports, menjadors, finances, etc. i tots els mestres, òbviament. Després d'un esmorzar a la cafeteria, on la gent es retrobava i la feia petar una estona, la superintendenta va començar donant el reconeixement a tots els col·lectius (el tema del reconeixement és molt comú, sempre!!) i va procedir a parlar del pressupost... S'han hagut d'estrènyer el cinturó aquest any, perquè l'estat d'Illinois no els ha donat tots els diners que esperaven. Però això no és un inconvenient, sinó, com tot, un repte!! Tot seguit una altra persona ens va fer una breu però divertida exposició sobre la salut i finalment es van lliurar els regals en reconeixement de les persones que han treballat al districte 15, 20, 25, 30 i 35 anys.

El dia va continuar amb formació i més reunions i no vaig tenir gaire temps de preparar la meva classe, però em vaig quedar a l'escola fins quarts de 8... Ara sí que començo a notar el cansament.

A més, com que som així de compromesos, de les 8:30 a les 10:00 pm ens vam reunir uns quants mestres de Dual Language a casa d'en Pablo, de manera informal, per compartir idees i activitats que farem els primers dies d'escola... Déu n'hi do, no??

6:23 del matí, me'n vaig a la dutxa... :-)

Back to school!

Després d'un estiu força tranquil i relaxant a caseta meva, torno a ser a Woodstock, a punt de començar el curs 2009-2010 a Olson Elementary. Avui, el primer dia de reunions, ens han bombardejat amb tot de novetats, procediments, responsabilitats i esdeveniments, i per trencar un monòleg del qual no era difícil distreure's, la directora ens ha fet ballar i tot.

El primer dia sempre és emocionant i ple d'entusiasme i d'il·lusions per al nou curs, per això m'agrada començar de nou cada any... Tot i que hagi estat un dia de reunions i de pensar com serà la meva classe aquest any (i començar-ho a materialitzar, que dijous hem d'estar a punt!), ni he acabat cansada ni estressada... Ja hi haurà prou altres dies per a això!

Ens han tornat a posar aquest vídeo (com l'any passat) per començar-nos a inspirar:

http://www.212movie.com/

Excursió a Galena!

S'acosta final de curs i estic ben enfeinada, però com és d'esperar, corregir exàmens a les deu de la nit no em ve de gust, així que ho deixarem tot per última hora, per no perdre la costum... M'estimo més recordar com m'ho vaig passar de bé diumenge passat amb les canoes pels rius Galena i Mississipi :-). Més de dues hores de remar, al final estàvem tan cansats que ja ni avançàvem, però ens va fer un temps esplèndid i el paisatge era preciós. Més d'un se'n va anar a l'aigua, però afortunada o desafortunadament no vaig ser jo :-)

Diumenges primaverals

Per fi es comença a notar el bon temps al nord d'Illinois! Pensava que no arribaria mai! Quan fa bon dia, és molt agradable passejar pels carrers de Chicago, així que els últims caps de setmana vam baixar a passar-hi el dia. També hi ha dies com avui, que ha plogut amb molta ràbia, però també està bé descansar!

Aquesta és una vista de l'skyline des de Lincoln Park, on hi ha el zoo.


Aquí, estem a punt d'anar a sopar al "Rainforest café" un restaurant ambientat a la la jungla que és una passada, sobretot per la canalla. Vam menjar prou bé i em vaig prendre un còctel boníssim! Yummi!!

Viatge a Guatemala

La setmana passada vaig tenir les vacances de Spring Break i vaig anar de viatge amb uns amics a Guatemala. Érem 5 i vam llogar un 4x4 per fer una ruta pel país. Va ser un viatge molt emocionant, ple d'aventures i de risc, però ens ho vam passar molt bé! Moltes coses de Guatemala em van impressionar, i no només els paisatges i els monuments, sinó també la vida al carrer, la bondat de la gent i el valor de les coses en un país on la majoria de la població viu en la pobresa.


Antigua


Cerro de la Cruz, Antigua


Llac Atitlán


Volcans al llac Atitlán


Piscines naturals de Semuc Champey, aquí ens vam banyar :-)

Semuc Champey


Punta d'una piràmide maia enimg de la selva de Tikal


Ruïnes de Copán, Honduras



Vídeo del volcà Pacaya en erupció

Un llac glaçat i cobert de neu

a Lake Geneva, Wisconsin. I jo, saltant per veure si el gel es trencava!! Els cotxes hi pugen al damunt i hi ha pescadors d'aquells que fan un forat al glaç per pescar! Aquest cap de setmana passat va ser el més fred de l'hivern... I, ostres, quina fred! El dijous i el divendres ens van tancar les escoles per por que els nens no agafessin hipotèrmia mentre esperaven l'autobús... Ara bé, nosaltres, a passeig :-)

I'd mark with the Sunshine

by Kalli Dakos

If I were a teacher,
I wouldn't mark in red,
because red reminds me
of blood that
oozes out of cuts,
and fire engines that
rush to fight blazes
so hot you could
die in them,
and STOP signs that
warn you of danger.

If I were a teacher
I'd mark in yellow-
for corn muffins,
mustard on a fat hot dog,
gardens of dandelions,
and sunbeams that
dance on daffodils.

If I were a teacher,
I'd throw out my STOP pen,
and I'd mark with
the sunshine itself!
To give light to an A,
Warmth to a C,
and hope to an F.

M'hi sobra el vers de la mostassa en un hot dog, però la resta m'ha semblat bonic.

Per Nadal, cada ovella al seu corral...

Doncs sí, el Nadal el vaig passar a caseta, i evidentment, tots molt contents...! I els vespres i les nits, ens els vam passar llaurant camps, sembrant cereals i fent tanques i estables pels nostres animalons... que divertit! Ara trobo a faltar l'Agricola!!!


Per Cap d'Any, la festa va ser a Garrigàs, a Can Figueras, on fan escamarlans al forn, carn a la brasa i tota mena d'aperitius! Bon preu i entreteniment assegurat!! Bon any nou a tothom!!!